L'ovella ripollesa és una raça d'ovella pròpia de les comarques gironines. També ha rebut d'altres noms com ovella berguedana, caralpina (o queralpina), muntanyola, de Pardines, pirinenca, de Sant Hilari, del Serrat, solsonenca o vigatana.
El 1987 es va formar l' Associació Nacional de Criadors d'Ovins de Raça Ripollesa. El 1991 es publicà l'estàndard oficial de la raça. El 1997, el ministeri de ramaderia va reconèixer l'ovella com a raça.
L’origen d'aquesta raça es troba en els encreuaments, realitzats ja fa segles, entre les poblacions autòctones d’ovelles que antigament poblaven els Pirineus Centrals i les ovelles transhumants de raça merina que hi arribaven durant l’estiu. Actualment la majoria de ramats es localitzen a les comarques nord-orientals de Catalunya.
La raça ripollesa presenta exemplars de proporcions allargades i de grandària mitjana, amb una pigmentació molt característica al cap i a les extremitats, tacada amb clapes marrons o negres. S'adapta perfectament a diferents sistemes d’explotació, tot i que actualment el més estés és el semiextensiu. Això fa que sigui molt apta i rendible, amb moltes possibilitats productives, tot i que es destina bàsicament a la producció càrnica.
La seva carn és molt apreciada en múltiples preparacions de la gastronomia catalana, com els guisats o a la brasa.